La diputada autonòmica d’Iniciativa del Poble Valencià Mónica Oltra ha reclamat hui un canvi dràstic en la política urbanística que ve desenvolupant-se al País Valencià després que el Parlament Europeu haja amenaçat amb retirar els fons europeus si no es remeien les situacions irregulars que estan produint-se.
Per a Oltra “el Parlament Europeu ha vingut a donar la raó a tots aquells que portem anys denunciant els abusos urbanístics i la depredació del territori que venen practicant-se des de les administracions dirigides tant pel PP com pel PSOE”.
“Amb l’amenaça de congelació dels fons comunitaris es constata que a més de la ruïna mediambiental a què estan portant-nos els nostres dirigents, la ruïna econòmica també pot ser un fet”, ha senyalat la diputada d’Iniciativa.
“L’informe Auken, recolzat per la majoria de l’Eurocàmera, demostra que la política urbanística al País Valencià es realitza per a beneficiar exclusivament a certs empresaris de la construcció, passant per damunt dels drets dels ciutadans i de paràmetres mediambientals bàsics”.
Segons Oltra “les declaracions del President Camps d’esta mateixa setmana en què reivindicava que la construcció havia de continuar sent el motor de l’economia valenciana són d’una gran irresponsabilitat i demostren que no té cap alternativa al model econòmic fracassat que han vingut defensant.
L’advertència del Parlament Europeu és un dur revés que ha de fer reflexionar als nostres dirigents”.
29/3/09
25/3/09
8/3/09
Europa ens afecta
I com a exemple, esta entrevista publicada avui a Levante-emv.
José Rausell es uno de los dos dirigentes de la empresa Pirotecnia Rausell especializada en cartuchería. Los cohetes borrachos son su mayor dedicación. El profesional de la pólvora recuerda que el problema no sólo afecta a la Comunitat Valenciana.
Paco Varea, Valencia
-¿Desde que se enteraron de la decisión de la UE de prohibir los cohetes borrachos que actuaciones han emprendido?
-Como empresa particular ninguna porque todo lo hemos dejado en mano de nuestra patronal, Piroval. Por mucho que digamos nosotros poco podemos hacer porque somos un grano de arena en el desierto aunque estemos especializados en ese tipo de producto y en cartuchería. Sí finalmente entra en vigor nosotros nos deberíamos reestructurar pero esperemos no suceda. El problema no sólo nos atañe a la Comunitat Valenciana sino a Andalucía, Madrid, Cataluña, Aragón, Castilla-La Mancha, entre otros, porque también se celebran festejos con productos pirotécnicos que estarán prohibidos u otros, como los llamados Toros de fuego. Ahora es cuando empieza a moverse algo.
-¿Y desde Piroval que se ha hecho?
-Hasta el momento no se ha tratado en profundidad y creo que ahora es cuando se analizará en las reuniones. Esto coincide con la movilización de algunos sectores para defender los productos pirotécnicos y los festejos, como la Cordà. La prohibición no sólo afecta a ese festejo sino a otros muchos más como el Correfoc porque fija unas distancias de calles para hacerlo y también se prohibe la venta de baterías para fiestas de 50 o 100 disparos.
-¿Usted cree que los políticos del Parlamento Europeo conocen las tradiciones valencianas?
-Creo que ni mucho menos conocen las tradiciones españolas ni las repercusiones que la prohibición va a tener. La normativa es muy clara pero se debe conocer, y mucho, para saber a que y a quienes nos afecta. En el anexo I figura que los artificios no se moverán de manera errática ni imprevisible. Y ahí está el quid de la cuestión. El texto empezó a trabajarse en 1993 pero hasta el año pasado nada nos llegó.
-¿Los colectivos defensores de la pólvora han llegado tarde o pueden hace algo?
-Aún estamos a tiempo pero no sólo ellos sino todos de frenar la prohibición aunque todo dependerá de la voluntad de los políticos. Los colectivos amantes de la pólvora se han unido ahora porque hasta ahora tradición la hay pero unión faltaba. Un ejemplo de está situación es Bétera donde hay mucha tradición de borrachos pero sólo se es festero una vez y fallero lo eres muchos años.
-¿Por qué cree que no existe una regulación?
-Existir existe. El disparo de estos productos pirotécnicos se debe hacer en espacios acotados y nadie se preocupó de éste pequeño detalle en Europa.
-¿Cree que los ciudadanos se han dado cuenta de la magnitud de la propuesta de la normativa europea?
-No como tampoco se han dado cuenta de que si desaparece la cordà también pueden desaparecer otros espectáculos. Me explico. En Paterna después de la corda es normal el disparo de un castillo de fuegos artificiales pero si no la hay ¿Que sentido tiene dispar un castillo?. Y así sucedería con otros festejos.
-¿Y que me dice de dictar una excepción?
-Lamentablemente como está en la normativa no da pie con lo cual quienes tengamos estos productos, y no soy sólo yo sino que están otros compañeros como Vicente Caballer, Ricardo Caballer o Zamorano Caballer, sólo dispondremos del tiempo marcado en la homologación o lo deberemos vender sólo en España.
- ¿Y usted los tiene homologados?
-Nuestros productos recibieron una homologación en los últimos meses del año pasado y la ampara hasta el 2012 y cuando caduquen sólo podrán vender en España.
José Rausell es uno de los dos dirigentes de la empresa Pirotecnia Rausell especializada en cartuchería. Los cohetes borrachos son su mayor dedicación. El profesional de la pólvora recuerda que el problema no sólo afecta a la Comunitat Valenciana.
Paco Varea, Valencia
-¿Desde que se enteraron de la decisión de la UE de prohibir los cohetes borrachos que actuaciones han emprendido?
-Como empresa particular ninguna porque todo lo hemos dejado en mano de nuestra patronal, Piroval. Por mucho que digamos nosotros poco podemos hacer porque somos un grano de arena en el desierto aunque estemos especializados en ese tipo de producto y en cartuchería. Sí finalmente entra en vigor nosotros nos deberíamos reestructurar pero esperemos no suceda. El problema no sólo nos atañe a la Comunitat Valenciana sino a Andalucía, Madrid, Cataluña, Aragón, Castilla-La Mancha, entre otros, porque también se celebran festejos con productos pirotécnicos que estarán prohibidos u otros, como los llamados Toros de fuego. Ahora es cuando empieza a moverse algo.
-¿Y desde Piroval que se ha hecho?
-Hasta el momento no se ha tratado en profundidad y creo que ahora es cuando se analizará en las reuniones. Esto coincide con la movilización de algunos sectores para defender los productos pirotécnicos y los festejos, como la Cordà. La prohibición no sólo afecta a ese festejo sino a otros muchos más como el Correfoc porque fija unas distancias de calles para hacerlo y también se prohibe la venta de baterías para fiestas de 50 o 100 disparos.
-¿Usted cree que los políticos del Parlamento Europeo conocen las tradiciones valencianas?
-Creo que ni mucho menos conocen las tradiciones españolas ni las repercusiones que la prohibición va a tener. La normativa es muy clara pero se debe conocer, y mucho, para saber a que y a quienes nos afecta. En el anexo I figura que los artificios no se moverán de manera errática ni imprevisible. Y ahí está el quid de la cuestión. El texto empezó a trabajarse en 1993 pero hasta el año pasado nada nos llegó.
-¿Los colectivos defensores de la pólvora han llegado tarde o pueden hace algo?
-Aún estamos a tiempo pero no sólo ellos sino todos de frenar la prohibición aunque todo dependerá de la voluntad de los políticos. Los colectivos amantes de la pólvora se han unido ahora porque hasta ahora tradición la hay pero unión faltaba. Un ejemplo de está situación es Bétera donde hay mucha tradición de borrachos pero sólo se es festero una vez y fallero lo eres muchos años.
-¿Por qué cree que no existe una regulación?
-Existir existe. El disparo de estos productos pirotécnicos se debe hacer en espacios acotados y nadie se preocupó de éste pequeño detalle en Europa.
-¿Cree que los ciudadanos se han dado cuenta de la magnitud de la propuesta de la normativa europea?
-No como tampoco se han dado cuenta de que si desaparece la cordà también pueden desaparecer otros espectáculos. Me explico. En Paterna después de la corda es normal el disparo de un castillo de fuegos artificiales pero si no la hay ¿Que sentido tiene dispar un castillo?. Y así sucedería con otros festejos.
-¿Y que me dice de dictar una excepción?
-Lamentablemente como está en la normativa no da pie con lo cual quienes tengamos estos productos, y no soy sólo yo sino que están otros compañeros como Vicente Caballer, Ricardo Caballer o Zamorano Caballer, sólo dispondremos del tiempo marcado en la homologación o lo deberemos vender sólo en España.
- ¿Y usted los tiene homologados?
-Nuestros productos recibieron una homologación en los últimos meses del año pasado y la ampara hasta el 2012 y cuando caduquen sólo podrán vender en España.
22/2/09
Paisaje rural en vías de extinción
Interessant article de Paco Moreno a Las Provincias
Tienen un aspecto horrible, a pesar de que existe un compromiso de rehabilitarlas. Son las alquerías, barracas y cebolleros del sector urbanístico de La Torre denominado Sociópolis, en plenas obras de urbanización.
Cubiertas agujereadas, paredes sin pintura apenas, matorrales que tapan las puertas y estructuras enteras caídas en el suelo. Es el paisaje que dominan en las escasas construcciones que siguen en pie en todo lo que abarca la vista, a excepción de un conjunto rural en perfecto estado de conservación y que también se integrará en el nuevo barrio.
La promoción inmobiliaria del Instituto Valenciano de la Vivienda pretende ser un ejemplo de convivencia entre el paisaje rural y los edificios de viviendas. Una selección de estos inmuebles serán también referentes en arquitectura de vanguardia, al formar parte del proyecto original presentado en una Bienal.
De momento, lo que se observa es un grupo de alquerías en ruinas, algunas de casi imposible recuperación. No obstante, fuentes de dicho organismo aseguraron que sí está prevista su rehabilitación.
Uno de los mayores conjuntos corresponde a una fila de antiguas casas agrícolas. Dos están en manos privadas y serán restauradas, por lo menos según la intención del proyecto público. El resto, hay tres de titularidad municipal y otras también de propietarios particulares, se mantendrán en pie durante algunos años, aunque tienen periodo de caducidad.
Esto se explica porque molestan para la construcción de una rotonda, que servirá para unir el sector urbanístico con una carretera cercana. Sociópolis se extiende sobre 348.000 metros cuadrados de terreno agrícola, que fue recalificado en su día por el Ayuntamiento.
En total, se construirán 2.809 viviendas de promoción pública, algunas para venta y otras destinadas al alquiler. La idea, como se ha mencionado, es levantar las fincas dentro de grandes parques públicos, manteniendo el diseño y la actividad de huerta.
Otro ejemplo de construcciones arruinadas son los cebolleros, recintos de madera que están prácticamente en el suelo. Las mismas fuentes indicaron que en algunos se han retirado las piezas más características para poder reconstruirlos luego con los mismos materiales. Otra medida de prevención ha sido rodear las alquerías con una valla metálica y excavar una zanja alrededor, lo que impide que se pueda acercar un vehículo para robar con facilidad vigas de madera o cualquier otro elemento.
Acerca de las obras de urbanización, la primera fase está prácticamente acabada. Así, se han terminado todas las demoliciones, movimientos de tierras y saneamiento de aguas pluviales y residuales, por citar sólo tres ejemplos. También se ha colocado ya la instalación de gas y la destinada a las telecomunicaciones. Esto último es especialmente importante porque los autores del proyecto, con el arquitecto Vicente Guallart a la cabeza, han puesto mucho el acento en que el nuevo barrio esté dotado de conexiones inalámbricas para internet.
La segunda fase de las obras está algo más retrasada, por lo que se han solapado con la construcción de las primeras 518 viviendas protegidas, gracias a un acuerdo entre el Ayuntamiento y la Generalitat. El 75% de los pavimentos están ya listos, mientras que están puestas el 65% de las farolas previstas.
La última fase también incluye los jardines, los juegos infantiles y las instalaciones deportivas, donde apenas se ven las primeras obras. En lo que se refiere a la edificación de más viviendas, otra de las empresa privadas que participa en el sector ya tiene la calificación provisional para levantar 86 pisos protegidos.
De toda la superficie, algo menos de una tercera parte se destinará a zonas verdes, donde se cuentan también los campos de huerta que se mantendrán. Un acuerdo con los regantes de Favara permitirá el mantenimiento de varios kilómetros de acequias.
La previsión es crear 300 parcelas agrícolas. El proyecto contempla incorporar agua reciclada para el riego y huertos solares. Los servicios públicos se completan con un campo de fútbol, una piscina y un centro de arte y nuevas tecnologías. Esto último es especialmente importante porque muchas de las futuras viviendas se dedicarán al alquiler para jóvenes.
Tienen un aspecto horrible, a pesar de que existe un compromiso de rehabilitarlas. Son las alquerías, barracas y cebolleros del sector urbanístico de La Torre denominado Sociópolis, en plenas obras de urbanización.
Cubiertas agujereadas, paredes sin pintura apenas, matorrales que tapan las puertas y estructuras enteras caídas en el suelo. Es el paisaje que dominan en las escasas construcciones que siguen en pie en todo lo que abarca la vista, a excepción de un conjunto rural en perfecto estado de conservación y que también se integrará en el nuevo barrio.
La promoción inmobiliaria del Instituto Valenciano de la Vivienda pretende ser un ejemplo de convivencia entre el paisaje rural y los edificios de viviendas. Una selección de estos inmuebles serán también referentes en arquitectura de vanguardia, al formar parte del proyecto original presentado en una Bienal.
De momento, lo que se observa es un grupo de alquerías en ruinas, algunas de casi imposible recuperación. No obstante, fuentes de dicho organismo aseguraron que sí está prevista su rehabilitación.
Uno de los mayores conjuntos corresponde a una fila de antiguas casas agrícolas. Dos están en manos privadas y serán restauradas, por lo menos según la intención del proyecto público. El resto, hay tres de titularidad municipal y otras también de propietarios particulares, se mantendrán en pie durante algunos años, aunque tienen periodo de caducidad.
Esto se explica porque molestan para la construcción de una rotonda, que servirá para unir el sector urbanístico con una carretera cercana. Sociópolis se extiende sobre 348.000 metros cuadrados de terreno agrícola, que fue recalificado en su día por el Ayuntamiento.
En total, se construirán 2.809 viviendas de promoción pública, algunas para venta y otras destinadas al alquiler. La idea, como se ha mencionado, es levantar las fincas dentro de grandes parques públicos, manteniendo el diseño y la actividad de huerta.
Otro ejemplo de construcciones arruinadas son los cebolleros, recintos de madera que están prácticamente en el suelo. Las mismas fuentes indicaron que en algunos se han retirado las piezas más características para poder reconstruirlos luego con los mismos materiales. Otra medida de prevención ha sido rodear las alquerías con una valla metálica y excavar una zanja alrededor, lo que impide que se pueda acercar un vehículo para robar con facilidad vigas de madera o cualquier otro elemento.
Acerca de las obras de urbanización, la primera fase está prácticamente acabada. Así, se han terminado todas las demoliciones, movimientos de tierras y saneamiento de aguas pluviales y residuales, por citar sólo tres ejemplos. También se ha colocado ya la instalación de gas y la destinada a las telecomunicaciones. Esto último es especialmente importante porque los autores del proyecto, con el arquitecto Vicente Guallart a la cabeza, han puesto mucho el acento en que el nuevo barrio esté dotado de conexiones inalámbricas para internet.
La segunda fase de las obras está algo más retrasada, por lo que se han solapado con la construcción de las primeras 518 viviendas protegidas, gracias a un acuerdo entre el Ayuntamiento y la Generalitat. El 75% de los pavimentos están ya listos, mientras que están puestas el 65% de las farolas previstas.
La última fase también incluye los jardines, los juegos infantiles y las instalaciones deportivas, donde apenas se ven las primeras obras. En lo que se refiere a la edificación de más viviendas, otra de las empresa privadas que participa en el sector ya tiene la calificación provisional para levantar 86 pisos protegidos.
De toda la superficie, algo menos de una tercera parte se destinará a zonas verdes, donde se cuentan también los campos de huerta que se mantendrán. Un acuerdo con los regantes de Favara permitirá el mantenimiento de varios kilómetros de acequias.
La previsión es crear 300 parcelas agrícolas. El proyecto contempla incorporar agua reciclada para el riego y huertos solares. Los servicios públicos se completan con un campo de fútbol, una piscina y un centro de arte y nuevas tecnologías. Esto último es especialmente importante porque muchas de las futuras viviendas se dedicarán al alquiler para jóvenes.
13/2/09
12/2/09
Parole, parole, parole...
El pla d'acció per reduir més del 20% el CO2 naix sense pressupost.
H. García, Valencia Levante-Emv
El pla d'acció que l'Ajuntament de València haurà de presentar al gener del 2010 a Brussel·les per a reduir més enllà del 20% les emissions de CO2 en 2020 naix sense consignació pressupostària. La regidor de Canvi Climàtic, Mª Angels Ramon-Llin, va assegurar que el pla "no necessita aportació econòmica perquè és transversal". El Pacte d'Alcaldes firmat el dimarts per Rita Barberá a Brussel·les obliga a fer un inventari de CO2. Ni el consistori ni la Conselleria de Medi Ambient van facilitar ahir dades de l'emissió de CO2 de València. Els mesuraments actuals són "esporàdics", va dir Llin, i l'inventari serà una de les comeses del pla.
Per la seua banda, Els Verds van reclamar ahir a l'alcaldessa que passe de les paraules als fets. "La firma del pacte ha de servir per a presentar un programa detallat de reducció del gasto energètic"
H. García, Valencia Levante-Emv
El pla d'acció que l'Ajuntament de València haurà de presentar al gener del 2010 a Brussel·les per a reduir més enllà del 20% les emissions de CO2 en 2020 naix sense consignació pressupostària. La regidor de Canvi Climàtic, Mª Angels Ramon-Llin, va assegurar que el pla "no necessita aportació econòmica perquè és transversal". El Pacte d'Alcaldes firmat el dimarts per Rita Barberá a Brussel·les obliga a fer un inventari de CO2. Ni el consistori ni la Conselleria de Medi Ambient van facilitar ahir dades de l'emissió de CO2 de València. Els mesuraments actuals són "esporàdics", va dir Llin, i l'inventari serà una de les comeses del pla.
Per la seua banda, Els Verds van reclamar ahir a l'alcaldessa que passe de les paraules als fets. "La firma del pacte ha de servir per a presentar un programa detallat de reducció del gasto energètic"
6/2/09
Institucions i València C. F.
La ruïnosa operació urbanística del Mestalla propiciada pels governs municipals i autonòmics del PP porta al València C.F. a la pitjor crisi institucional de la seua història
Iniciativa del Poble Valencià ha mostrat hui la seua preocupació per la greu situació econòmica que travessa el València C.F. Per al portaveu d’Iniciativa Francesc Garcia “els governs del Partit Popular tant a l’Ajuntament de València com a la Generalitat són responsables d’esta situació per haver propiciat una solució financera al deute del club a través d’una operació urbanística especulativa que finalment a esdevingut un fracàs”.
Iniciativa a través de les seues diputades autonòmiques en el grup Compromís a Les Corts, Mónica Oltra i Mireia Mollà, ha presentat una bateria de preguntes al Consell perquè aclarisca i assumisca la seua responsabilitat en la fallida econòmica del València.
“Volem que el govern de Camps –ha declarat Garcia- es pronuncie sobre si a dia de hui considera que l’operació de l’estadi de Mestalla en el seu conjunt ha sigut un bon mètode per a sanejar els comptes del club. I considerem que Rita Barberà hauria de respondre a la mateixa qüestió. Des del govern municipal i autonòmic, en mans del PP, és va propiciar i autoritzar esta operació urbanística que el temps ha demostrat ruïnosa i ara han d’assumir la seua responsabilitat davant la situació econòmica tan delicada que travessa una de les institucions més importants del País Valencià”.
“El fons de la qüestió és el model econòmic que s’ha vingut impulsant des del Partit Popular en els últims anys, basat en la rendibilitat a curt termini a través de la construcció sense límits. En el moment que la bombolla immobiliària ha esclatat moltes entitats com el València CF s’han vist empantanades en projectes que a dia de hui no tenen cap viabilitat”.
Per a Francesc Garcia “ara és parla de què Bancaixa pot agafar el timó del club, però hem d’advertir al valencianisme i a la societat en general que existeixen seriosos dubtes sobre quina és la situació financera actual de la pròpia Bancaixa, ja que esta entitat financera ha caigut en el mateix parany que el València CF i de la mà del PP s’ha clavat en distintes operacions urbanístiques que també han fracassat. El Consell està injectant centenars de milions a les dos caixes valencianes i des d'’Iniciativa ja hem demanat la compareixença en Les Corts dels presidents dels consells d’administració tant de Bancaixa com de la CAM per a què informen de la seua situació actual”.
Iniciativa del Poble Valencià ha mostrat hui la seua preocupació per la greu situació econòmica que travessa el València C.F. Per al portaveu d’Iniciativa Francesc Garcia “els governs del Partit Popular tant a l’Ajuntament de València com a la Generalitat són responsables d’esta situació per haver propiciat una solució financera al deute del club a través d’una operació urbanística especulativa que finalment a esdevingut un fracàs”.
Iniciativa a través de les seues diputades autonòmiques en el grup Compromís a Les Corts, Mónica Oltra i Mireia Mollà, ha presentat una bateria de preguntes al Consell perquè aclarisca i assumisca la seua responsabilitat en la fallida econòmica del València.
“Volem que el govern de Camps –ha declarat Garcia- es pronuncie sobre si a dia de hui considera que l’operació de l’estadi de Mestalla en el seu conjunt ha sigut un bon mètode per a sanejar els comptes del club. I considerem que Rita Barberà hauria de respondre a la mateixa qüestió. Des del govern municipal i autonòmic, en mans del PP, és va propiciar i autoritzar esta operació urbanística que el temps ha demostrat ruïnosa i ara han d’assumir la seua responsabilitat davant la situació econòmica tan delicada que travessa una de les institucions més importants del País Valencià”.
“El fons de la qüestió és el model econòmic que s’ha vingut impulsant des del Partit Popular en els últims anys, basat en la rendibilitat a curt termini a través de la construcció sense límits. En el moment que la bombolla immobiliària ha esclatat moltes entitats com el València CF s’han vist empantanades en projectes que a dia de hui no tenen cap viabilitat”.
Per a Francesc Garcia “ara és parla de què Bancaixa pot agafar el timó del club, però hem d’advertir al valencianisme i a la societat en general que existeixen seriosos dubtes sobre quina és la situació financera actual de la pròpia Bancaixa, ja que esta entitat financera ha caigut en el mateix parany que el València CF i de la mà del PP s’ha clavat en distintes operacions urbanístiques que també han fracassat. El Consell està injectant centenars de milions a les dos caixes valencianes i des d'’Iniciativa ja hem demanat la compareixença en Les Corts dels presidents dels consells d’administració tant de Bancaixa com de la CAM per a què informen de la seua situació actual”.
5/2/09
Ecosocialisme o barbàrie
Joan Ribó, Levante-Emv, 5-2-2009
Cal, per començar, demanar permís a la memòria de Rosa Luxemburg per emprar i modificar un terme que ella va utilitzar per primera vegada: «Socialisme o barbàrie». Servixca també com a homenatge a aquesta marxista profètica que va ser assassinada en la fracassada lluita pel socialisme en l´Alemanya de 1919. No arribà el socialisme i, pocs anys després, arribà la barbàrie del nazisme que costà dotzenes de milions de morts eradicar-lo d´Europa. Profètica també quan preguntava i reclamava a Lenin per la llibertat en la Revolució Russa de 1917.
Que ens trobem en una cruïlla a nivell econòmic no cal demostrar-ho. És una evidència arreu del món que només admet ja una comparació històrica: la crisi de 1929. A mesura que passen els dies es curiós veure com els economistes augmenten les comparacions amb aquella crisi, plantegen solucions que s´assemblen a les abordades pels dirigents en aquells moments i, fins i tot, recorden els teòrics que van inspirar les polítiques que permeteren l´eixida d´aquella situació. Keynes, del que, fins fa poc, ningú s´atrevia ni a nomenar-lo, apareix ara com l´economista més actual. Les seues propostes tornen a ser el manual de molts antics ferotges defensors del lliure mercat. Estem, com va demanar algun cap d´empresaris famós, en un «parèntesi de les lleis de mercat». És a dir: què l´Estat arregle el desficaci actual amb els diners de tots que després ja tornarem a la situació «normal».
Com eixir de l´actual situació? Sembla clar que caldrà des de les institucions públiques incentivar l´economia, crear mecanismes per a què el crèdit torne a fluir des de les institucions financeres que eviten el col·lapse de moltes empreses d´allò que anomenem l´economia real (sens dubte per a diferenciar-les de l´altra economia, l´anomenada economia de casino). Sembla evident (encara que el Govern no ho fa, almenys de forma clara) que caldria desenvolupar els grans serveis públics: ensenyament, sanitat, atenció a majors etc. I moltes altres coses que els economistes amb plantejaments keynesians ens podrien detallar.
Hi ha, però, dos aspectes que cal ressaltar. El primer recordar la política econòmica desenvolupada pels governs del PSOE i, sobretot, del PP: si avui no disposem d´institucions financeres potents per a fer fluir el crèdit amb rapidesa és, també, a causa d´una política de privatitzacions. Recordem un banc públic com Argentària que ara ens podria ser molt útil, si encara fora públic... Però el privatitzaren i avui segueix directrius que no coincideixen amb els interessos de la majoria. És lògic i normal, el banc està en mans d´uns quants. I els seus interessos no coincideixen als els de tots.
Podríem dir el mateix de la independència energètica. Si Endesa o Repsol foren públics no hi hauria hagut problemes que caigueren en mans catalanes, alemanyes, italianes o russes. Però foren privatitzades i avui segueixen els interessos dels seus amos que no som la majoria dels espanyols.
La política de privatitzacions de grans empreses ha impedit i impedeix tenir eines per afrontar l´actual realitat econòmica. No voler ni plantejar-se la possibilitat de nacionalitzar entitats financeres com s´està fent Gran Bretanya o Alemanya, pot convertir-se en un error garrafal a l´hora d´encarar l´actual crisi fruit d´un fonamentalisme neoliberal que avui ja ningú s´atreveix a defensar.
Però, com deia Albert Einstein: «No podem resoldre els problemes utilitzant els raonaments que vàrem emprar per a crear-los». La crisi actual té molts elements nous caracteritzats per la insostenibilitat mediambiental en aspectes com la bambolla urbanística, la crisis alimentària, el canvi climàtic, l´esgotament de recursos, etc. Tornar a reincidir en estes polítiques, encara que fora des d´una vesant neokeynesiana, seria un gran error. Cal potenciar el consum i la inversió que genere llocs de treball, però no de qualsevol forma. A la vegada que comencem a treballar per eixir de la desfeta econòmica actual, hem de redirigir l´economia en la via de la sostenibilitat mediambiental. En la direcció de les energies alternatives (com sembla que Obama vol potenciar) i l´estalvi energètic. Fomentant el transport sostenible, (tren, transport públic, etc.) fen lloc de crear infraestructures a lo loco. Impulsant una agricultura que pense en la sobirania alimentària i la qualitat ecològica dels aliments. Apostant d´una vegada per totes per la investigació i el desenvolupament. Desenrotllant els grans serveis públics, etc.
Els perills d´una nova barbàrie com la patida després de la crisi de 1929 amb la segona guerra mundial, no es poden menysprear. A la insostenibilitat en la manca de recursos naturals com l´aigua, els aliments, els metalls, el petroli, etc... s´afegeixen ara els problemes que ja comença a generar el canvi climàtic i que s´agreujaran any rera any. Cal, i es pot, donar solució als mateixos allunyant els perills d´una nova barbàrie. Però les solucions passen necessàriament per dos conceptes: el socialisme i el respecte al medi ambient. Dit d´una altra manera: l´ecosocialisme.
Cal, per començar, demanar permís a la memòria de Rosa Luxemburg per emprar i modificar un terme que ella va utilitzar per primera vegada: «Socialisme o barbàrie». Servixca també com a homenatge a aquesta marxista profètica que va ser assassinada en la fracassada lluita pel socialisme en l´Alemanya de 1919. No arribà el socialisme i, pocs anys després, arribà la barbàrie del nazisme que costà dotzenes de milions de morts eradicar-lo d´Europa. Profètica també quan preguntava i reclamava a Lenin per la llibertat en la Revolució Russa de 1917.
Que ens trobem en una cruïlla a nivell econòmic no cal demostrar-ho. És una evidència arreu del món que només admet ja una comparació històrica: la crisi de 1929. A mesura que passen els dies es curiós veure com els economistes augmenten les comparacions amb aquella crisi, plantegen solucions que s´assemblen a les abordades pels dirigents en aquells moments i, fins i tot, recorden els teòrics que van inspirar les polítiques que permeteren l´eixida d´aquella situació. Keynes, del que, fins fa poc, ningú s´atrevia ni a nomenar-lo, apareix ara com l´economista més actual. Les seues propostes tornen a ser el manual de molts antics ferotges defensors del lliure mercat. Estem, com va demanar algun cap d´empresaris famós, en un «parèntesi de les lleis de mercat». És a dir: què l´Estat arregle el desficaci actual amb els diners de tots que després ja tornarem a la situació «normal».
Com eixir de l´actual situació? Sembla clar que caldrà des de les institucions públiques incentivar l´economia, crear mecanismes per a què el crèdit torne a fluir des de les institucions financeres que eviten el col·lapse de moltes empreses d´allò que anomenem l´economia real (sens dubte per a diferenciar-les de l´altra economia, l´anomenada economia de casino). Sembla evident (encara que el Govern no ho fa, almenys de forma clara) que caldria desenvolupar els grans serveis públics: ensenyament, sanitat, atenció a majors etc. I moltes altres coses que els economistes amb plantejaments keynesians ens podrien detallar.
Hi ha, però, dos aspectes que cal ressaltar. El primer recordar la política econòmica desenvolupada pels governs del PSOE i, sobretot, del PP: si avui no disposem d´institucions financeres potents per a fer fluir el crèdit amb rapidesa és, també, a causa d´una política de privatitzacions. Recordem un banc públic com Argentària que ara ens podria ser molt útil, si encara fora públic... Però el privatitzaren i avui segueix directrius que no coincideixen amb els interessos de la majoria. És lògic i normal, el banc està en mans d´uns quants. I els seus interessos no coincideixen als els de tots.
Podríem dir el mateix de la independència energètica. Si Endesa o Repsol foren públics no hi hauria hagut problemes que caigueren en mans catalanes, alemanyes, italianes o russes. Però foren privatitzades i avui segueixen els interessos dels seus amos que no som la majoria dels espanyols.
La política de privatitzacions de grans empreses ha impedit i impedeix tenir eines per afrontar l´actual realitat econòmica. No voler ni plantejar-se la possibilitat de nacionalitzar entitats financeres com s´està fent Gran Bretanya o Alemanya, pot convertir-se en un error garrafal a l´hora d´encarar l´actual crisi fruit d´un fonamentalisme neoliberal que avui ja ningú s´atreveix a defensar.
Però, com deia Albert Einstein: «No podem resoldre els problemes utilitzant els raonaments que vàrem emprar per a crear-los». La crisi actual té molts elements nous caracteritzats per la insostenibilitat mediambiental en aspectes com la bambolla urbanística, la crisis alimentària, el canvi climàtic, l´esgotament de recursos, etc. Tornar a reincidir en estes polítiques, encara que fora des d´una vesant neokeynesiana, seria un gran error. Cal potenciar el consum i la inversió que genere llocs de treball, però no de qualsevol forma. A la vegada que comencem a treballar per eixir de la desfeta econòmica actual, hem de redirigir l´economia en la via de la sostenibilitat mediambiental. En la direcció de les energies alternatives (com sembla que Obama vol potenciar) i l´estalvi energètic. Fomentant el transport sostenible, (tren, transport públic, etc.) fen lloc de crear infraestructures a lo loco. Impulsant una agricultura que pense en la sobirania alimentària i la qualitat ecològica dels aliments. Apostant d´una vegada per totes per la investigació i el desenvolupament. Desenrotllant els grans serveis públics, etc.
Els perills d´una nova barbàrie com la patida després de la crisi de 1929 amb la segona guerra mundial, no es poden menysprear. A la insostenibilitat en la manca de recursos naturals com l´aigua, els aliments, els metalls, el petroli, etc... s´afegeixen ara els problemes que ja comença a generar el canvi climàtic i que s´agreujaran any rera any. Cal, i es pot, donar solució als mateixos allunyant els perills d´una nova barbàrie. Però les solucions passen necessàriament per dos conceptes: el socialisme i el respecte al medi ambient. Dit d´una altra manera: l´ecosocialisme.
31/1/09
Compromís a Navarra
Una delegació de Compromís pel País Valencià, encapçalada pel diputat del Bloc Josep Maria Panyella, la diputada d'Iniciativa Mireia Mollà i el portaveu d'Iniciativa Paco Garcia, han assistit hui al primer encontre amb Nafarroa Bai a Pamplona.
A la reunió de treball en la seu de Nafarroa Bai han assistit per part navarresa el portaveu del grup parlamentari i líder d'Aralar Patxi Zabaleta i el diputat Koldo Amezketa, membre del PNV. Segons Josep Maria Panyella "amb este primer encontre hem assentat les bases per a una col·laboració que reforce el treball de les formacions polítiques que representem una alternativa al bipartidisme".
Per al portaveu d'Iniciativa i també coordinador de Compromís a les Corts, Paco Garcia "l'estructura de Nafarroa Bai i els resultats que han assolit són un exemple de com articular el tercer espai polític. L'esquerra i el nacionalisme ha assolit a Navarra un pes important gràcies a la unió de diverses forces polítiques, eixa és la mateixa línia que nosaltres des de Compromís volem portar endavant".
En acabar la reunió de treball la delegació de Compromís ha sigut rebuda per la presidenta del Parlament Navarrés Elena Torres Miranda que els ha acompanyat en una visita a l'edifici i els ha explicat el funcionament de la institució que ella presideix. Per a Mireia Mollà "el Navarrés és un exemple de com a de funcionar el parlament, a Navarra existeix una veritable separació de poders entre l'executiu i el legislatiu no com al País Valencià on el govern del PP actua com si les Corts fora una conselleria més. Una de les qüestions que destacaria del Parlament Navarrés és la voluntat de la presidència de què totes les formacions estiguen veritablement representades i així fins i tot les més minoritàries tenen algun representant a la Mesa, cosa que a Compromís se'ns ha negat a les Corts".
Finalment els membres del Compromís han realitzat un encontre amb el grup municipal de Nafarroa Bai a Pamplona on han realitzat una visita a l'Ajuntament acompanyada per la portaveu del grup Uxue Barkos. El funcionament del model de Nafarroa Bai, circumscrit també a nivell municipal ha sigut un altre dels aspectes destacats per Compromís.
A la reunió de treball en la seu de Nafarroa Bai han assistit per part navarresa el portaveu del grup parlamentari i líder d'Aralar Patxi Zabaleta i el diputat Koldo Amezketa, membre del PNV. Segons Josep Maria Panyella "amb este primer encontre hem assentat les bases per a una col·laboració que reforce el treball de les formacions polítiques que representem una alternativa al bipartidisme".
Per al portaveu d'Iniciativa i també coordinador de Compromís a les Corts, Paco Garcia "l'estructura de Nafarroa Bai i els resultats que han assolit són un exemple de com articular el tercer espai polític. L'esquerra i el nacionalisme ha assolit a Navarra un pes important gràcies a la unió de diverses forces polítiques, eixa és la mateixa línia que nosaltres des de Compromís volem portar endavant".
En acabar la reunió de treball la delegació de Compromís ha sigut rebuda per la presidenta del Parlament Navarrés Elena Torres Miranda que els ha acompanyat en una visita a l'edifici i els ha explicat el funcionament de la institució que ella presideix. Per a Mireia Mollà "el Navarrés és un exemple de com a de funcionar el parlament, a Navarra existeix una veritable separació de poders entre l'executiu i el legislatiu no com al País Valencià on el govern del PP actua com si les Corts fora una conselleria més. Una de les qüestions que destacaria del Parlament Navarrés és la voluntat de la presidència de què totes les formacions estiguen veritablement representades i així fins i tot les més minoritàries tenen algun representant a la Mesa, cosa que a Compromís se'ns ha negat a les Corts".
Finalment els membres del Compromís han realitzat un encontre amb el grup municipal de Nafarroa Bai a Pamplona on han realitzat una visita a l'Ajuntament acompanyada per la portaveu del grup Uxue Barkos. El funcionament del model de Nafarroa Bai, circumscrit també a nivell municipal ha sigut un altre dels aspectes destacats per Compromís.
28/1/09
De nou la subestació
Iniciativa del Poble Valencià ha expressat la seua preocupació per la reobertura de la Subestació de Patraix acordada mitjançant resolució judicial a sol·licitud de Red Eléctrica Española i avalada per la Delegació del Govern.
Per al portaveu al Cap i Casal de la formació ecosocialista, Miquel Real “la deixadesa de les administracions ha permés esta resolució judicial. Entenem que no s’ha fet tot el possible per a evitar la reobertura i tampoc veiem voluntat política, més enllà de les declaracions d’intencions, de traslladar la subestació elèctrica de Patraix”.
La subestació va ser clausurada per ordre municipal després de l’explosió que va patir el 15 de maig de 2007 i que va provocar l’angoixa dels veïns. Ara, la sensació d’impotència s’estén davant la posada en funcionament de les seues instal·lacions, decidida per un Jutge en base a suposades necessitats de subministrament elèctric derivades de les avaries i mal estat de funcionament de la subestació de Torrent-Nou Moles. “Resulta, doncs, que els veïns de Patraix tornen a estar en perill degut a la imprevisió i la falta d’inversions de les empreses elèctriques en la necessària renovació dels seus sistemes de producció i distribució d’energia”, ha declarat Real.
“Des d’Iniciativa apostem per la sostenibilitat ambiental, i per això donem suport a totes les accions dels veïns de Patraix en defensa de la seua seguretat i, alhora, exigim als poders públics que, en defensa dels interessos generals, obliguen a les empreses elèctriques a acoblar la seua activitat als nivells demodernitat, qualitat i seguretat que desitgem els ciutadans”, ha finalitzat el portaveu local d’Iniciativa.
Per al portaveu al Cap i Casal de la formació ecosocialista, Miquel Real “la deixadesa de les administracions ha permés esta resolució judicial. Entenem que no s’ha fet tot el possible per a evitar la reobertura i tampoc veiem voluntat política, més enllà de les declaracions d’intencions, de traslladar la subestació elèctrica de Patraix”.
La subestació va ser clausurada per ordre municipal després de l’explosió que va patir el 15 de maig de 2007 i que va provocar l’angoixa dels veïns. Ara, la sensació d’impotència s’estén davant la posada en funcionament de les seues instal·lacions, decidida per un Jutge en base a suposades necessitats de subministrament elèctric derivades de les avaries i mal estat de funcionament de la subestació de Torrent-Nou Moles. “Resulta, doncs, que els veïns de Patraix tornen a estar en perill degut a la imprevisió i la falta d’inversions de les empreses elèctriques en la necessària renovació dels seus sistemes de producció i distribució d’energia”, ha declarat Real.
“Des d’Iniciativa apostem per la sostenibilitat ambiental, i per això donem suport a totes les accions dels veïns de Patraix en defensa de la seua seguretat i, alhora, exigim als poders públics que, en defensa dels interessos generals, obliguen a les empreses elèctriques a acoblar la seua activitat als nivells demodernitat, qualitat i seguretat que desitgem els ciutadans”, ha finalitzat el portaveu local d’Iniciativa.
18/1/09
Dissabte solidari a València
Dissabte, els militants d'Iniciativa vàrem participar de la multitudinària manifestació que va recórrer els carrers de la ciutat. Tots els estrats socials i d'edat es varen veure representats en la marxa amb un únic motiu, solidaritzar-nos amb el poble palestí, i rebutjar les contínues agressions que l'estat d'Israel els infligeix des de fa vora 60 anys.
El retorn a les fronteres del 67, la creació definitiva i autònoma de l'estat palestí, i una solució justa per als refugiats són les tres premisses bàsiques sobre les quals ha de basar-se la pau per a la regió.
Entretant, i ara per ara, tots som Gaza.
El retorn a les fronteres del 67, la creació definitiva i autònoma de l'estat palestí, i una solució justa per als refugiats són les tres premisses bàsiques sobre les quals ha de basar-se la pau per a la regió.
Entretant, i ara per ara, tots som Gaza.
16/1/09
Opacitat al Carme
Iniciativa del Poble Valencià ha exigit a l'Alcaldessa de València, Rita Barberà, que lliure a l'Associació de Veïns i Comerciants Amics del Carme la documentació sobre els bars d'aquest barri que li va ser negada per l'Ajuntament i que ara una sentència judicial obliga a entregar.
En opinió del portaveu local d'Iniciativa, Miquel Real, l'anunci de l'Alcaldessa de recórrer la sentència judicial "resulta incomprensible, ja que l'única cosa que es demana és informació sobre la situació administrativa de bars i locals amb ambientació musical al Barri de Carme, informació a la qual aquesta associació té dret en qualitat d'interessada i per tractar-se, a més, d'una associació de veïns amb capacitat d'interlocució davant l'Ajuntament".
La negativa de l'Alcaldessa a facilitar aquesta informació, així com l'anunci de seguir pledejant en els tribunals, en opinió de Miquel Real, "només pot interpretar-se com que els expedients sol·licitats podrien demostrar incompliments de les ordenances municipals coneguts i tolerats per l'Ajuntament."
Iniciativa de la ciutat de València recorda que l'Ajuntament de València, darrere de la seua política de grans esdeveniments i despesa pública, oblida les obligacions referides a la vida quotidiana dels seus habitants i, en aquest sentit, l'oblit a què sotmet els barris de Ciutat Vella són un exemple d'una política basada en els grans espectacles que donen esplendor un dia però que menysprea la felicitat de tots els dies que necessiten les valencianes i els valencians.
13/1/09
Escolarització a Russafa
El coordinador local de València, Miquel Real, alerta sobre els problemes d'escolarització d'estudiants de Russafa si es tanca l'IES Blasco Ibáñez
Iniciativa del Poble Valencià de la ciutat de València ha denunciat hui que, de confirmar-se la reconversió de l'IES Blasco Ibáñez en un Institut Superior de Formació Professional, centenars d'estudiants del barri de Russafa tindran problemes d'escolarització. "Segons la informació que aporten sindicats de l'ensenyament, la Conselleria d'Educació té previst tancar l'IES Blasco Ibáñez i reconvertir-lo en un centre de Formació Professional. Amb aquesta decisió, tots els estudiants d'ESO i Batxillerat d'aquest institut s'hauran de traslladar a altres centres a partir del pròxim curs acadèmic", segons ha declarat el coordinador local d'Iniciativa a València Miquel Real.
"El problema no és la concreció del mapa escolar, que ningú nega que és competència de la Conselleria, sinó la prepotència i unilateralitat amb què actua, sense atendre la comunitat escolar, ni escoltar l'opinió de Sindicats, agents socials, etc", apunta Miquel Real.
Iniciativa del Poble Valencià recorda que l'any passat ja es va produir una situació semblant quan la Conselleria dirigida per Font de Mora va suprimir totes les unitats d'ESO i Batxillerat de l'IES 27 i les va traslladar a l'IES 26, sense consultar ni informar prèviament als respectius Consells Escolars ni als equips directius, cosa que causà un fort malestar en tota la comunitat escolar dels dos centres per la política de fets consumats que practica la Conselleria.
"De confirmar-se aquesta nova decisió de la Conselleria d'Educació, a més del perjuí causat als estudiants del barri de Russafa, que hauran d'escolaritzar-se en uns altres instituts de la zona amb les molèsties i massificacions fàcilment previsibles, es consumaria de nou la política de menyspreu per la participació que ha caracteritzat les actuacions de Font de Mora els últims anys. Política que, a més de la repercussió en l'alumnat, afectaria a la situació del professorat del centre que es trobaria en una gran inseguretat respecte al destí laboral del curs pròxim".
Miquel Real ha reclamat que, "ja que aquesta actuació alteraria el mapa escolar de la ciutat i, per tant, l'adscripció de centres de primària als respectius Instituts de Secundària, és preceptiu que el Consell Escolar Municipal informe sobre aquesta modificació de l'escolarització de la ciutat", motiu pel qual aquest dirigent ha sol·licitat una reunió urgent d'aquest òrgan alhora que ha demanat a la Conselleria d'Educació que aclarisca les seues intencions al respecte i que, tant en aquesta com en altres actuacions semblants, consulte als interlocutors legalment establerts, la Junta de Personal Docent i la Mesa Sectorial d'Educació.
8/1/09
Salut a Benimaclet
Iniciativa del Poble Valencià ha denunciat hui que, de nou, en els pressupostos de la Conselleria de Sanitat per al 2009 deixen fora la construcció del nou centre de salut del Barri de Benimaclet de València.
En l’actualitat, el Districte de Benimaclet compta només amb un centre de salut per a una població superior a 30.000 persones. L’any 2007 es va arribar a un acord entre l’Ajuntament de València i la Conselleria de Sanitat per a la ubicació de la nova instal·lació que és necessària des de fa anys. Com a única actuació fins ara per resoldre els dèficits d’atenció sanitària de Benimaclet, la Conselleria de Sanitat va instal·lar, a principis de 2007, un cartell informatiu en el solar de la confluència de l’Avinguda Alfahuir i el Carrer Dolors Marqués anunciant la “pròxima construcció” d’un nou centre de salut.
Segons ha fet públic el coordinador local d’Iniciativa a València, Miquel Real, el 2009 tampoc serà l’any que vorà la llum perquè els pressupostos de la Conselleria de Sanitat només preveuen 100.000€ per a la construcció d’aquest centre de salut, “la mateixa quantitat pressupostada en els exercicis de 2007 i de 2008”, apunta Real, “quantitat ridícula que, a més, tampoc no s’ha invertit i que, per tant, no se sap on ha anat a parar”.
“La Conselleria de Sanitat enganya constantment als veïns de Benimaclet, anunciant dates de finalització d’una obra que encara no s’ha iniciat i, a canvi, no pressuposta els diners necessaris per dur a terme una infraestructura tan necessària per a la salut i la qualitat de vida dels ciutadans”, afirma Miquel Real. La pròpia Conselleria de Sanitat, a través del Director General de Règim Econòmic, Eloy Giménez, va anunciar que el centre estaria conclòs el 2009, ajornant després aquesta data al 2010. “En vista dels pressupostos actuals -opina Real- caldrà posposar-la al 2011”. A més, en opinió d’aquest dirigent, resulta insultant la passivitat de
l’actuació municipal, ja que l’Alcaldessa de València, Rita Barberá, permet aquest menyspreu cap als habitants d’un barri de la seua ciutat mentre per altres coses es mostra altament reivindicativa. “Sembla que els problemes reals dels ciutadans de València, com els sanitaris o els derivats de la nefasta aplicació de la Llei de Dependència, no preocupen l’Alcaldessa”, ha conclòs Miquel Real.
En l’actualitat, el Districte de Benimaclet compta només amb un centre de salut per a una població superior a 30.000 persones. L’any 2007 es va arribar a un acord entre l’Ajuntament de València i la Conselleria de Sanitat per a la ubicació de la nova instal·lació que és necessària des de fa anys. Com a única actuació fins ara per resoldre els dèficits d’atenció sanitària de Benimaclet, la Conselleria de Sanitat va instal·lar, a principis de 2007, un cartell informatiu en el solar de la confluència de l’Avinguda Alfahuir i el Carrer Dolors Marqués anunciant la “pròxima construcció” d’un nou centre de salut.
Segons ha fet públic el coordinador local d’Iniciativa a València, Miquel Real, el 2009 tampoc serà l’any que vorà la llum perquè els pressupostos de la Conselleria de Sanitat només preveuen 100.000€ per a la construcció d’aquest centre de salut, “la mateixa quantitat pressupostada en els exercicis de 2007 i de 2008”, apunta Real, “quantitat ridícula que, a més, tampoc no s’ha invertit i que, per tant, no se sap on ha anat a parar”.
“La Conselleria de Sanitat enganya constantment als veïns de Benimaclet, anunciant dates de finalització d’una obra que encara no s’ha iniciat i, a canvi, no pressuposta els diners necessaris per dur a terme una infraestructura tan necessària per a la salut i la qualitat de vida dels ciutadans”, afirma Miquel Real. La pròpia Conselleria de Sanitat, a través del Director General de Règim Econòmic, Eloy Giménez, va anunciar que el centre estaria conclòs el 2009, ajornant després aquesta data al 2010. “En vista dels pressupostos actuals -opina Real- caldrà posposar-la al 2011”. A més, en opinió d’aquest dirigent, resulta insultant la passivitat de
l’actuació municipal, ja que l’Alcaldessa de València, Rita Barberá, permet aquest menyspreu cap als habitants d’un barri de la seua ciutat mentre per altres coses es mostra altament reivindicativa. “Sembla que els problemes reals dels ciutadans de València, com els sanitaris o els derivats de la nefasta aplicació de la Llei de Dependència, no preocupen l’Alcaldessa”, ha conclòs Miquel Real.
7/1/09
Solidaritat amb Palestina
La Plataforma per Palestina (formada per més de quaranta organitzacions) ha fet una crida a la societat valenciana per penjar pancartes i mocadors palestins als balcons i a participar en les convocatòries.
Dissabte 10 - 18 hores, concentració al consulat americà (Pintor Sorolla - València).
Dissabte 17 - 18 hores, manifestació Pl. Sant Agustí fins Deleg. Govern de València
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
